Anys 60

La premsa de l’època no es pronuncià fins a 1962, però quan ho va fer no dubtà d’assenyalar que l’esdeveniment era habitual a Borriana, és a dir, la mancança de cròniques sobre 1961 no significa, ni de bon tros, que no se’n plantaren, de creus. Aquestes llacunes exasperants per a l’investigador no fan sinó posar en evidència la necessitat d’instaurar en la ciutat la figura d’un cronista metòdic que recopile la informació sobre tots els fets culturals que esdevinguen a Borriana. La festa de les falles compta amb la publicació El faller que serveix d’arxiu històric per a les generacions futures, tot i que caldria una reflexió sobre la manera d’omplir les fulles perquè contingueren una informació més completa, però la resta de les festes borrianenques no tenen cap tipus de servei que en recopile els detalls, llevat d’alguns llibrets eventuals que pregonen la festa. Caldria, doncs, algun tipus d’iniciativa per a lluitar contra el silenci que imposa el pas del temps. De vegades, hi ha hagut ciutadans que s’han preocupat per regirar en el passat, com ara, el Grup d’Estudis Històrics Fallers, i persones que han investigat fets i personatges de Borriana. Algunes publicacions, com la col·lecció Papers i altres edicions en les quals l’Ajuntament ha col·laborat de bon grat, han aportat llum sobre el nostre passat. També el butlletí Buris-ana ha fet una aportació fonamental al món cultural borrianenc, així com alguns investigadors fallers, lletraferits de tota classe i altres estudiosos, però l’esforç no és suficient. A la nostra ciutat hi ha hagut, i n’hi ha, personatges molt rellevants en el món festiu i cultural que cal investigar perquè no siguen past de l’oblit, i perquè les seues aportacions són de gran qualitat.

Una setmana després de plantar les creus de 1962, la premsa informà que se n’instal·laren als barris fallers de Borriana, tal com era habitual, i ressaltà  que algunes foren de gran qualitat artística, com la de la plaça de la Mercé, que guanyà el primer premi.

En 1963 hi hagué creus en 11 barris fallers de la ciutat, totes elaborades amb clavells i retocades amb altres flors naturals. Els cronistes de l’època remarcaren la gran qualitat en algunes de les obres, i és que l’art efímer borrianenc sempre s’ha tractat amb vertadera pulcritud. L’Ajuntament atorgà el primer premi a la magnífica creu de la plaça de la Mercé. El segon premi el va meréixer el barri València, el barri d’Onda en guanyà el tercer i l’Escorredor obtingué el quart premi.

Les cròniques tornaren a fer un salt de dos anys, llevat d’alguna fotografia esporàdica, fins que en parlaren de nou corroborant la continuïtat de la festa, malgrat la mancança d’informació. La premsa també cità especialment que les creus eren de gran qualitat i que l’Ajuntament seguia encarregant-se dels premis. En 1965, el barri d’Onda guanyà el primer premi. La resta de premis s’atorgaren seguint l’orde plaça del Mercat, barri València i l’Escorredor.

En 1966, però, la premsa no donà cap informació sobre els premis de creus. Simplement, es limità a dir que en els barris fallers, el dia 3, festivitat de la Invenció de la Santa Creu, es plantaren a Borriana les magnífiques creus de maig. Lamentablement, fins a 1971, no es publicarien més notícies sobre les creus. De tota manera, la informació sobre l’orde dels premis és simplement una dada anecdòtica. Els guardons són un incentiu que ajuda i gratifica la festa, però allò més rellevant n’és la continuïtat des de 1944 i la qualitat dels treballs que confeccionen els fallers. Borriana és una ciutat que, entre altres coses, destaca per la qualitat de les seues festes i dels seus monuments, com les falles i les creus, que són el resultat del grandíssim esforç d’un grup de fallers anònims que 

treballen durant tot l’any per a oferir a la ciutat unes festes excel·lents.

Corria l’any 1969 quan la Junta Local Fallera i Joaquín Ortells valoraren la possibilitat de plantar una creu que representara la Junta Local i, per tant, el sentiment magenc de tot el poble. Tan bon punt nasqué la idea, Ortells s’encarregà d’elaborar-la i els de la Local la plantaren al Pla. D’aquesta manera s’inicià una tradició que perduraria molts anys. Posteriorment, la creu es plantaria davant de l’Ajuntament o junt al jardí del Pla, per a aprofitar-ne l’ornamentació i mai no entraria en concurs, ja que sols era un testimoni floral que representava tots els borrianencs.

L’any següent, Ortells tornà a encarregar-se de la creu de la Junta Local. En aquesta ocasió, aprofità la carcassa de l’any anterior, la revestí de nou amb clavells i la plantà davant de l’Ajuntament.

Joaquín Ortells Vernia va nàixer a Borriana el dia 28 agost de 1932. Meravellat per les tradicions artístiques, ingressà en el món de les falles en 1950 i s’encarregà de confeccionar les carrosses del barri de l’Escorredor fins a 1959. Al mateix temps, dissenyà l’aparador de la tenda de roba La Subasta i aconseguí el primer premi durant tres anys consecutius. En 1959 guanyà el primer premi de cartells anunciadors de falla, èxit que repetiria els anys 1974, 1975, 1977 i 1979. A petició de la Junta de l’Adoració Nocturna Espanyola de Borriana, confeccionà el tapís de la Festa de les Espigues en juny de 1959, treball que realitzà a ca Manuel Enrique “el Milionari”. L’obra, que era una reproducció de La custòdia d’or i plata que hi ha a l’església de “el Salvador”, s’exposà al Pla, a la dreta de l’embocadura del carrer Sant Vicent, i causà tant d’impacte que, en 1960, Ramón Boix Monraval, qui era aleshores el President de la Junta Local Fallera, li encarregà un tapís per a l’Ofrena que es col·locaria en la façana de l’església dels Carmelites que dóna al Camí d’Onda. En 1961 confeccionà de nou el tapís per a l’Ofrena, però en aquesta ocasió es col·locà recolzat contra la façana de l’Església de “el Salvador”, costum que ha perdurat fins a l’actualitat. Ortells realitzaria també els tapissos de 1962, 1963, 1964, 1976, 1977 i 1079. Com a artista faller, confeccionà la falla infantil de l’Escorredor en 1960, obra que per la gran qualitat que mostrava fou indultada sencera per la Reina de Burriana. Quant a les falles majors, elaborà el monument de l’Escorredor en 1961 i el de la Mota en 1962. Ingressà en la comissió de la Mercé en 1973, on militaria durant alguns anys. En 1987 fou el President de la Vila i va ser “viler” fins a 1995 per a tornar a la Mercé en 1996, on estigué dos anys. Mentre, en 1992 entrà a formar part del Grup d’Estudis Històrics Fallers, d’on és President des de 2006. La gran habilitat com a decorador i l’apassionament per l’art tradicional valencià han estat les claus que l’han situat com un dels millors artistes de Borriana. A banda dels treballs professionals, ha sigut una figura fonamental en tots els vessants artístics relacionades amb les falles. Tant és així que, a banda dels tapissos, dels cartells, de les carrosses, dels aparadors i dels monuments falles, entre altres obres, fou un element clau en la confecció de les creus de maig, tal com demostra la gran quantitat de primers premis que ha aconseguit.