Anys 50

La festa de les creus de maig és un esdeveniment escampat per tot arreu del món, però segons el lloc on se celebra són unes o altres associacions les que se n’encarreguen. Normalment, han sigut grups veïnals, confraries religioses i fins i tot algunes empreses compromeses amb el fervor popular les encarregades de continuar cada maig amb la tradició floral. No obstant això, a Borriana en són protagonistes les comissions falleres des que s’instaurà la pràctica magenca en 1944. Ja aleshores foren els barris fallers els qui plantaren creus i en 1945, l’any següent, la Junta Local Fallera decidí que es plantaria una creu al maig per a anunciar que també es plantaria una falla al març i al mateix lloc. Aquesta idea, junt amb els premis patrocinats per l’Ajuntament, afavoriren la continuïtat i la qualitat de la festa.

En el món de les festes borrianenques, l’inici de la dècada dels anys 50 quedà marcat pel fet d’atorgar el caràcter d’oficialitat al vessant infantil, ja que en 1950 es proclamà a la ciutat la primera Reina Infantil de les Falles. Les festes, doncs, creixien a base d’experiència i il·lusió, que mai no ha faltat a Borriana. Amb tot açò i amb el caràcter emprenedor dels borrianencs, les creus també evolucionaven i la festa magenca es perfeccionava.

En l’actualitat, la informació viatja a la velocitat de la llum gràcies al desenvolupament tecnològic, però a mitjans del segle XX, les cròniques periodístiques havien de lluitar contra la lentitud dels mitjans. A més, els esdeveniments populars no sempre tenien cabuda en les poques pàgines dels periòdics, que donaven prioritat a les notícies internacionals, religioses i esportives, per la qual cosa la informació disponible de la festa de les creus ha quedat amputada. Tot i això, els documents que queden demostren l’espectacular avanç en la celebració de la Invenció de la Santa Creu, tant en majestuositat com en participació.

En 1951 es plantaren de nou les tradicionals creus, però les primeres referències documentades dels anys 50, llevat d’alguna fotografia, són de 1952, any en què les creus ocuparen nou barris fallers de la ciutat durant la jornada del dia tres de maig i, una vegada més, sorprengueren els veïns, que les veren de colp i volta en obrir la porta de casa. Així com la plantada de la falla suposava tota una nit de treball que mostrava a poc a poc com creixia el monument peça a peça, la creu era un objecte més manejable que es col·locava amb rapidesa. Encara que de vegades es col·locaven els últims clavells a peu de carrer, s’elaboraven sovint en els casals de les comissions i es transportaven fins als indrets assignats, on les faenes que restaven eren els complements decoratius que aleshores no estaven tan elaborats com en l’actualitat. I així ocorregué en 1952. Conclòs tot el treball amb els retocs d’última hora, el jurat avaluà les obres, informà del veredicte a l’Ajuntament i s’atorgà el primer premi al barri la Vila. El segon i el tercer premi els van rebre  el barri València i el barri d’Onda respectivament. De la mateixa manera, es lliuraren premis a les creus infantils, que també estaven instaurades a la ciutat, i l’obra floral infantil de la plaça de Sant Blai en guanyà el primer de la secció representada per la xicalla.

L’Ajuntament volia fer de la festa magenca un esdeveniment popular i elegant, de manera que oferí activitats complementàries, com ara, unes tertúlies poètiques que foren molt ben rebudes en la ciutat. De fet, Borriana comptava amb una bona trajectòria poètica, que havia protagonitzat especialment Juan Bautista Tejedo Beltral “el Bessó”, de qui agafarien l’alternativa altres lletraferits locals relacionats amb el món de les falles, i el mes de maig era l’adequat per a celebrar festes poètiques semblants als jocs florals que tan vinculats estan amb les festes magenques, ja que provenen dels mateixos orígens que les creus de flors. D’altra banda, per al dia 3 de maig els organitzadors programaren una visita oficial per a exalçar la festa. La reina fallera i les seues dames d’honor desfilarien pels carrers de la ciutat escortades per les autoritats locals i visitarien cadascuna de les creus borrianenques, però, en aquella ocasió, la pluja obligà a suprimir l’acte, tot i que l’adversitat de l’oratge no aconseguí desmeréixer la festa, que ja s’havia convertit en una tradició metòdica, ben estructurada i de gran bellesa.

Tal com ocorria amb totes les obres efímeres que es produïen a Borriana, la confecció de la creu era una tasca que millorava any rere any. Després d’una dècada de creus, els monuments que es plantaven superaven sovint els de l’any anterior, tant en el disseny de la creu com en els adorns que l’acompanyaven, i el jurat encarregat de valorar-les tenia vertaders problemes per a decidir la manera d’avaluar el conjunt, per això l’alcalde deixà ben clares les bases del concurs a finals d’abril de 1953. Des d’aleshores, les creus haurien d’estar íntegrament confeccionades amb flors naturals i es valoraria les classes de flors emprades, la manera de combinar-les, la línia artística en la col·locació, la pulcritud de l’execució i l’originalitat del disseny de la creu. El pedestal i la resta d’adorns, però, sols es puntuaria en el cas que existira igualtat de mèrit en dues o més creus.

No hi ha documents sobre l’orde dels premis atorgats a les creus que es plantaren en 1953. La festa de la creu era una tasca encarregada a les comissions falleres que, potser, arribava massa prompte. Cremades les falles el dia 19 de març, els fallers s’ocupaven principalment d’organitzar l’exercici faller següent i les notícies magenques de l’any anterior quedaven massa allunyades per a documentar-les. Tant era així que El faller, publicat per primera vegada en 1944, no parlaria de les creus fins a 1974 i el butlletí Buris-ana sols informaria d’aquesta festa en 1959 i 1979, tot i publicar molta informació sobre les falles. No obstant això, se sap que la quantia dels premis de 1953 fou de 250 ptes per al primer, 150 ptes per al segon i 100 ptes per al tercer.

En 1954, el periòdic Mediterráneo informà de nou sobre la festa de les creus en un xicotet article titulat La festa de la Santa Creu i signat pel corresponsal Dosdá, qui confirmà que es plantaven creus elaborades amb flors naturals tots els anys en els barris fallers. Aquell any, el barri d’Onda guanyà el primer premi amb l’assignació corresponent de 250 ptes, mentre que la creu plantada a la plaça Chicharro i confeccionada per l’associació Sport Ciclista rebé les 150 ptes del segon premi. El tercer guardó, junt amb 100 ptes, anà a parar a la creu del barri València.

La Societat Sport Ciclista estava molt integrada en el món de les falles i col·laborava sovint amb la Junta Local Fallera, per la qual cosa plantà creu i organitzà un concert musical en la seua seu que fou molt ben rebut pel públic. També la Societat Filharmònica n’organitzà un de gran èxit. Però la festa no acabà el dia 3, sinó que s’allargà fins al dia 8 de maig, ja que el Barri d’Onda estava tan eufòric pel fet d’haver guanyat el primer premi que volgué celebrar l’èxit amb un festival a l’aire lliure a la plaça Cardenal Benlloch, on tots els assistents gaudiren d’un ball amenitzat per una orquestrina.  Les notícies de 1955 s’enregistraren en l’acta del jurat que avaluà les creus. Els membres encarregats de decidir l’orde dels premis eren els regidors que pertanyien a la Comissió de Festes i les credencials per a realitzar la tasca no eren sinó l’experiència de més d’una dècada de creus a Borriana. Per a assignar els premis, el jurat valorà la confecció en general dels monuments, la quantitat de flors emprades i el disseny artístic, criteris que acomplí amb major grau la creu del barri d’Onda, obra que obtingué el primer guardó. El segon premi el va rebre la creu del barri la Mota, mentre que el tercer i el quart es lliuraren a la Mercé i al barri València respectivament.

L’Ajuntament continuà patrocinant la festa floral que es duia endavant gràcies a l’esperit emprenedor de les comissions falleres, que superaren el desastre de la riuada de 1956, encara que els premis no s’enregistraren en les cròniques de l’època fins a 1957, any en què el barri València guanyà el primer premi. El segon premi s’atorgà a la creu corresponent al bar Nacional de la plaça de Chicharro i el tercer el va rebre el barri Sant Blai. Acabada la festa, les notícies de la dècada se silenciaren de nou fins a 1959, malgrat la continuïtat de l’esdeveniment. Seria aleshores quan es publicaria per primera vegada un ampli i emotiu reportatge sobre la festivitat de la Santa Creu a Borriana en una revista que ens ha acompanyat des de la segona meitat del segle XX, el Buris-ana.

Borriana compta amb una de les publicacions locals més antigues de la Comunitat Valenciana que, fundada en 1954, s’encarrega de divulgar els principals esdeveniments del món cultural borrianenc. Es tracta del butlletí Buris-ana que publica periòdicament l’Agrupació Borrianenca de Cultura (ABC). Els personatges més destacats del vessant cultural de Borriana han col·laborat durat tots aquests anys per a confeccionar una crònica cultural mitjançant diferents articles que han ocupat les pàgines del butlletí i, en dues ocasions, les creus de maig n’han sigut protagonistes. En 1959, es llegia en el butlletí núm. 24: “El dia 3 de maig, i commemorant el dia de la Invenció de la Santa Creu, les distintes comissions falleres enclavaren en els llocs de costum una creu artísticament adornada amb flor natural. Aquesta festa que, com tots els anys, se celebra a Borriana, va adquirint cada vegada major brillantor. Les comissions falleres, que són les encarregades de celebrar aquesta festivitat, no regategen cap esforç per bé de la festa. Enguany han sigut dotze les creus instal·lades, les quals corresponen a les falles de: Barri la Mercé, Barri Escorredor, Barri la Ravalera, Barri València, Barri d’Onda, Barri la Mota, Barri Sant Blai, Barri la Vila, Societat Sport Ciclista, Societat Filharmònica, Societat de Caçadors, i Alqueries – Estació.

Mereix elogi especial aquesta última falla, és a dir, Alqueries – Estació, ja que amb gran esforç el seu digne president, en Juan Serrano Sanjuán, va voler que junt a

l’estació del Nord, distant si fa no fa dos quilòmetres del centre de Borriana, s’instal·lara una falla que servira com a insígnia pregonera per a quantes persones circulen pels camins de ferro, que a Borriana, de la mateixa manera que a València, se celebra amb tots els honors la festivitat de Sant Josep. Aquest esforç queda demostrat en els tres premis que han aconseguit, Creu de Maig 1958, Falla i Creu de Maig de l’any actual. Els premis atorgats enguany a les Creus de Maig han sigut els següents: Primer premi, Falla Barri València; segon premi, Falla Barri la Ravalera; tercer premi, Falla Barri Alqueries – Estació. A cadascuna d’aquestes comissions falleres se li ha lliurat un pergamí artístic i una quantitat en efectiu. Aquests premis, que tal com en anys anteriors han sigut atorgats pel Magnífic Ajuntament, enguany han sigut superats tant en els distintius lliurats com en allò que afecta a la part econòmica. Servisquen, doncs, aquestes línies per a agrair a les nostres primeres Autoritats, així com al nostre Tinent d’Alcalde, en José Ramón Boix Monraval, alhora President de la Junta Local Fallera, l’especial interés que sempre posen a fi de protegir en tots els sentits les distintes comissions falleres”.

Un any després, en maig de 1960, la ciutat bullia d’activitat. El tribunal competent havia de fallar el concurs Promonument a en Jaime Chicharro i les maquetes que optaven al premi estaven exposades en els salons de la Cooperativa de Sant Josep. L’alcalde en José Esteve era a Madrid per a resoldre assumptes relacionats amb el port de Borriana, per la qual cosa era el primer tinent d’alcalde senyor Gómez qui es feia càrrec de l’Alcaldia. Els Salesians preparaven les festes dedicades a Maria Auxiliadora que se celebraven al voltant del dia 24 de maig i la Societat de Caçadors havia organitzat  un concurs de tir per al dia 8 de maig. La festa de les creus, doncs, estava envoltada d’activitat festiva i cultural que no feia sinó engrandir l’esdeveniment. Així, doncs, les creus de maig foren una festa de gran rellevància en un mes de màxima activitat. El dia tres de maig, l’Ajuntament repartí els premis i la Societat Filharmònica en guanyà el primer. El segon premi s’atorgà a l’Escorredor i el tercer, al barri València.