Anys 40

El barri la Mota va guanyar el primer premi de creus en l’any 1944. En la fotografia s’observa que les dones no lluïen el vestit de fallera, sinó el de sevillana, complementat amb les castanyoles que sostenen en les mans.
Sobre una columna floral acabada en una corona s’assentava una creu de dimensions més xicotetes que tot el conjunt que formava la base. La creu era de la classe flordelisada, amb els dos braços rojos i les flors de lis blanques.

Les primeres referències documentades sobre les creus de maig a Borriana són de l’any 1944 i ja aleshores eren les comissions falleres les encarregades d’esta festa.

A principis de maig, la premsa informava de la identitat de la majoria dels presidents de falla i suposava, sense equivocar-se, que l’any següent Borriana viuria el millor any faller des que en 1928 se li ocorregué a Carlos Romero “el Liante” la idea de plantar falla (en 1945 se superaria el rècord amb escreix plantant-se 10 falles majors i 15 infantils, de manera que no s’igualaria la grandesa de l’esdeveniment fins a mitjans de la dècada dels anys 50). Algunes comissions preparaven distintes activitats falleres, com ara, la del Pla, que estava organitzant un acte literari i musical en el qual també es representaria l’obra Don Manolito. L’activitat fallera, doncs, era frenètica i, mentre, la recent Junta Local Fallera, reconeguda per la Junta Central Fallera el dia 22 de desembre de 1943, organitzava la tradicional Festa de la Flor amb el ball corresponent que se celebraria la nit del dia 18 de maig en el local d’Educación y Descanso. En aquest ambient rabiós de festa, els fallers volgueren fer una aportació més a Borriana i decidiren plantar creus florals el dia 3 de maig, data en què es commemorava la Invenció de la Creu per santa Elena. L’Ajuntament, en adonar-se de les intencions dels fallers, no deixà passar l’oportunitat i decidí establir premis per a recolzar la iniciativa i afavorir tant la continuïtat de la festa magenca com la meticulositat en l’elaboració artística.

El primer document borrianenc referent a les creus magenques data del dia 1 de maig de 1944. Es tracta d’una notificació oficial de l’Alcaldia que signà Salvador Dosdá, president de la Comissió de Festes. El text es va dirigir a les distintes comissions de falles per a notificar que la Comissió de Festes havia acordat, amb motiu de les creus que havien de plantar-se a Borriana el dia 3 de maig, concedir tres premis de 125, 100, i 75 ptes respectivament a les tres millors. Els monuments havien d’estar plantats el dia 3 de matí i el jurat eixiria de l’Ajuntament a les sis de la vesprada per a valorar les obres. El text és el següent:

ALCALDÍA NACIONAL DE BURRIANA

Pongo en su conocimiento que la Comisión de Fiestas de esta Corporación municipal ha acordado, con motivo de las cruces que han de levantarse en esta población, conceder los siguientes premios:

                        1º - 125 pesetas.

                        2º - 100 pesetas.

                        3º - 75 pesetas

Las referidas cruces amanecerán levantadas el día 3 del actual y la Comisión encargada de examinarlas para el otorgamiento de premios saldrá de esta Casa Capitular el mismo día a las 6 de la tarde.
Lo que manifiesto a V. para su gobierno y efectos.
Dios guarde a V. muchos años.

Burriana, a 1 de Mayo de 1944

Presidente de la Comisión de Fiestas,

Salvador Dosdá

Finalment, les creus es plantaren el dimecres 3 de maig. Elaborades amb molt de gust artístic, els efímers monuments florals ocuparen els emplaçaments de les falles i les tres millors foren reconegudes amb els guardons promesos. El primer premi el guanyà la Mota, el segon premi el va meréixer la Plaza Dieciocho de Julio, on plantava falla el barri València, i el tercer premi el va guanyar el barri d’Onda, que plantà la creu a la plaça Cardenal Benlloch. Com a colofó de la festa, la Junta Local Fallera organitzà un concert musical nocturn, al temps que l’empresa Cine Requena convidà les autoritats i els centres religiosos a veure la pel·lícula Pastor Angélicus.

Sens dubte, 1944 fou un any fonamental per a les festes del poble. No sols s’instaurà la tradició de les creus de maig amb el concurs 

corresponent, sinó que a més intervingué per primera vegada la Junta Local Fallera, es recuperà la figura de la reina fallera, se celebrà un bateig faller i s’instituí la cavalcada del Ninot. 

En 1945, Borriana s’engalanà de nou amb creus de flors durant la jornada del dia 3 de maig i, de la mateixa manera que l’any anterior, la Comissió de Festes de l’Ajuntament organitzà un concurs. El jurat encarregat d’atorgar els premis estava format pel senyor Salvador Dosdá, president de la Comissió de Festes, els vocals Ernesto Fenollosa Oliver, vicepresident de la JLF, José Gimeno Enrique, faller de la Mercé, i l’assessor Vicente Gamir Matutano. Acabada la deliberació, els membres del jurat acordaren per unanimitat concedir el primer premi de 200 ptes a la creu de la plaça Cardenal Benlloch, del barri del camí d’Onda. El segon premi de 150 ptes fou atorgada la creu del carrer Buen Suceso (la Mota) i  la creu del carrer Sant Rafael (l’Escorredor) rebé el tercer premi de 100 ptes. A més, el jurat considerà que les creus de la plaça Sant Blai, de la plaça Mestre Selma (Mercé) i de la plaça Díhuit de Juliol (Barri València) mereixien una distinció per la laboriositat en la confecció de les creus respectives i acordaren concedir un accèssit  de 30 ptes a cadascuna. De la mateixa manera, amb la intenció que servira d’estímul als organitzadors de la festa, acordaren concedir un premi de 10 pts a les creus infantils de la plaça Sant Blai i del carrer de Lourdes, on també s’havia plantat una falla aquell any. De nit, la festa continuà amb concerts musicals en els barris on hi havia una creu.

En l’acta del jurat no consten més creus, però es pot suposar que n’hi hauria més, perquè aquell any es decidí que cada associació fallera en plantaria una per a anunciar que havien constituït comissió. Atés que en 1945 s’havien plantat 10 falles majors, a banda de 15 infantils, no és gens desgavellat el fet de suposar que aquelles comissions tenien la intenció de continuar plantant falla en 1946 i, per tant, plantarien creu. La nevada, però, interrompé les intencions. La festa de les creus ja s’havia instaurat definitivament en la ciutat i, sota la responsabilitat de les falles, gaudiria de continuïtat. Els premis potenciaven la confecció anualment i els fallers, elements festers indispensables per a la ciutat, se superaven any rere any elaborant obres d’art floral que, amb el temps, es convertirien en la més bella expressió de les festes magenques, tant a Espanya com a la resta del món. No obstant això, molts documents no han sobreviscut a l’impassible pas del temps i la premsa no sempre s’ha preocupat de recollir la informació sobre esta festa, per la qual cosa hi ha una mancança lamentable d’informació difícilment recuperable que obliga l’investigador a pegar bots de gegant entre els anys. Així, doncs, de la resta de la dècada dels anys 40 se sap que en 1948 el Bisbe en Vicent Enrique i Tarancón visità la ciutat i contemplà les creus, que aquell any en foren onze. L’alcalde cità els fallers en Salvador Dosdà, n’Ernesto Fenollosa, en José Borja, en Vicente Adelantado i en Demetrio de Astorza perquè observaren les creus, a fi d’atorgar els premis corresponents, instal·lades a la plaça Díhuit de Juliol, carrer General Aranda, plaça Sant Blai, plaça Mestre Selma, plaça Cardenal Benlloch, carrer Sant Rafael, carrer Bon Succés, carrer Sant Vicent, plaça Espanya i plaça Chicharro. Tan bon punt realitzaren la visita, els membres del jurat redactaren l’acta següent:


En la Ciudad de Burriana, siendo las once horas del día 3 de Mayo de mil novecientos cuarenta y ocho, se reunieron en la Casa Capitular los señores D. Salvador Dosdá Vernia, D. Ernesto Fenollosa Oliver, D. José Borja Cabrera y D. Vicente Adelantado Gil, componentes de la Comision de Fiestas y Ferias, y D. Demetrio de Astorza Llopis como asesor artístico, para emitir el fallo sobre concesión de premios honoríficos a las CRUCES DE MAYO levantadas en esta población; después de practicada la visita al lugar del emplazamiento de cada una de ellas, estiman apreciable el esfuerzo y trabajo artístico en cuatro o cinco cruces y en las restantes, un poco descuidada la confección, pero que en conjunto, el interés de que cada año sea mayor es estímulo mejorando en calidad y acrecentando en número.

En su consecuencia, y por criterio unánime de los reunidos, se acuerda conceder los premios en orden siguiente de méritos: Plaza de San Blas, Plaza del 18 de Julio y Plaza de España.

Y para que así conste, firman la presente acta los señores reunidos en el lugar y fecha que la encabezan.

Els premis, doncs, correspongueren a la plaça Sant Blai, al barri València, que plantà la creu al bell mig de la plaça Díhuit de Juliol, i a la creu  de la plaça d’Espanya, on plantava la falla el barri la Vila.

No hi ha notícies de l’any 1949, però si n’hi ha de 1950, any en què les millors creus foren les de la Mota, plaça Espanya (Vila), plaça Díhuit de Juliol (Barri València) i plaça de Sant Blai.